Acting

74

Home

11 de jul. del 1920

Vladivostok, Russia

Yul Brynner

Yul Brynner (Vladivostok, 11 de juliol de 1920 - Nova York, 10 d'octubre de 1985), nascut Iuli Boríssovitx Bríner, va ser un actor de cinema i de teatre rus nacionalitzat estatunidenc i posteriorment suís. Fou un actor-tipus de personatges virils, que es caracteritzava per la seva veu greu i el seu crani rapat al zero. El 1927, la mare va traslladar-se amb els dos infants a la ciutat de Harbin, a la Xina, on hi van romandre fins al 1934, any en què van instal·lar-se tots tres a París. Allà, Brynner va exercir diverses activitats artístiques: va començar a estudiar teatre, va treballar en un circ i, per a guanyar-se la vida, tocava la guitarra en diversos cabarets interpretant jazz gitano i cantant. El 1941 va anar als Estats Units per continuar els estudis de teatre i ràpidament va començar a actuar a Broadway, on va utilitzar el nom artístic Youl Bryner. El 1949 va fer la seva primera aparició al cinema en la pel·lícula policíaca Port of New York, però va ser partir del 1951 que va tornar-se cèlebre gràcies a la interpretació del personatge del rei de Siam Mongkut, en l'obra de teatre musical The King and I. Per a aquest paper, que va representar al teatre 4.525 vegades durant la seva carrera, Brynner es va rapar els cabells, el que es va convertir a partir d'aleshores en el seu signe distintiu d'actor. I igualment gràcies a aquest paper va guanyar el premi Tony i l'Oscar al millor actor, en la versió cinematogràfica de l'obra realitzada l'any 1956. L'impacte d'aquest paper va llençar així la seva carrera al cinema, on va actuar sovint en drames històrics, però també en pel·lícules d'aventures i westerns. Va morir d'un càncer de pulmó el mateix dia que moria Orson Welles.

Els set magnífics

12 d’octubre del 1960

Els Deu Manaments

5 d’octubre del 1956

Ànimes de metall

15 d’agost del 1973

El rei i jo

29 de juny del 1956

El món del futur

13 d’agost del 1976

El retorn dels set magnífics

19 d’octubre del 1966

Anastasia

13 de desembre del 1956

El testament d’Orfeu

18 de febrer del 1960

Salomó i la reina de Saba

18 de desembre del 1959

Morituri

24 d’agost del 1965